19 dic. 2010

La cara oculta de la Lluna

Pasqual Mas (Almassora, 1961) autor de llibres de narrativa, poesia i teatre en valencià i, de nombrosos estudis i edicions crítiques, tant en valencià com en espanyol, publicats en Alemanya, Espanya, Estats Units i França. Els seus estudis s’han centrat en el Teatre Barroc Valencià, Max Aub i Antonio Muñoz Molina.
La cara oculta de la lluna, és la seua novel·la més ambiciosa. [Aquesta novel·la va guanyar la passada edició del Premi Enric Valor de Novel·la 2000, el guardó amb major dotació econòmica dels que es convoquen al País Valencià i, ha significat el reconeixement i la consolidació de Pasqual Mas com a novel·lista, s'ha atrevit ni més ni menys que amb el que ningú no ha volgut contar-nos.
La novel·la es desenvolupa dins d’un ambient rural asfixiat per la dictadura franquista. Cada generació el visqué d’una manera: els protagonistes de la guerra civil, com una ferida molt profunda; els fills, que recorren al distanciament del problema envoltant-se d’un núvol de festa i tradicions inventades; i els néts criats en la llibertat, que se senten obligats a rescatar de l’oblit el llegat dels avis.

És la història d'una decepció per la descoberta d'una època tenebrosa. La por hi és una segona pell. La covardia, l'acceptació de la indignitat, el mutisme i l'oblit del passat, de la llibertat, són els recursos dels vençuts per sobreviure a la tirania; són temps de resignació per quatre xavos. Vet aquí la postguerra espanyola: un mantell de tristesa fonda i penetrant, tot i les alegries rònegues d'alguns fets quotidians o de festes .
La història de la novel·la gira al voltant de les vicissituds viscudes per dues famílies, els Bas i els Furió, des dels dies finals de la guerra fins als primers anys seixanta, narrada per l'últim membre de la saga, Gonçal Bas.
Agafa com a exemple la població d'Almassora , poble natal de l'autor, i els seus voltants (Castelló). Hi ha taronges i arròs, cacau i garrofí.
També parla del puteig, la supervivència dels maquis i l'omnipresència dels Reis Mags, entre d'altres; el poder troncal dels capellans o la persecució del valencià explicada en un català occidental impecable i viu.
Competències entre pobles veïns; privacions, dejú i cartilla de racionament i butlla, però també l'arribada dels primers luxes domèstics: el país en la seva evolució.
La major part de les anècdotes són inventades.
L'autor no es limita a descriure com passaven les coses, sinó que analitza els perquès, les motivacions conscients i inconscients que devien portar aquelles persones a les seues accions i omissions, en el que constitueix al meu parer el major encert del llibre.
Ens presenta una visió de l'època, de la vida quotidiana de la gent anònima que sofreix els efectes del conflicte armat.
Està narrada en tercera persona, però no té cap inconvenient en tornar-se primera de tant en tant. Utilitza un registre pròxim al poble.
S'estructura en tres parts: en la primera, "Camí", se'ns relata la sort patida pels membres de la família de la generació dels avis del narrador en els moments immediats a l'acabament de la guerra, en un cas l'afusellament, en un altre l'exili, en els altres la possibilitat de quedar-se al poble; és un temps dominat per l'odi i el desig de venjança.
 La segona part, "Terra", és protagonitzada per la mateixa generació en les dues dècades següents, és dominada per la fam i la por en els primers anys, i pel desig d'oblidar i anar refent les seves vides en els anys successius.
En la tercera part, "Cruïlla", els protagonistes són ja la generació dels pares del narrador, estan als primers anys seixanta i comença a albirar-se un cert progrés material que fins i tot els porta a comprar-se un modest Fiat, però és una generació sense memòria i sense cap preocupació política.
La cara oculta de la lluna, una metàfora, segons l'autor, que explica com “tots els dies mirem la lluna, sí, però sempre veiem la mateixa cara. Tanmateix l'altra cara també existeix i cal treure-la a la llum per completar-ne la visió.”
Encara que els esdeveniments de la novel·la passen a Almassora, resulta que "l'Almassora de La cara oculta de la lluna” és una Almassora literària, no coincideixen carrers ni edificis amb el poble castellonenc real.


No hay comentarios:

Publicar un comentario