Gràcies per la propina

Ferran Torrent (Sedaví, Valencia, 1951)  escriptor i periodista en llengua catalana. Es un dels escriptores valencians actuals més reconeguts en tota Espanya. El gènere que més ha cultivat és el de la novel·la negra.

La seua novel·la més coneguda, Gràcies per la propina, escrita en forma autobiogràfica. Va ser enllardonada amb el Premi Sant Jordi de novel·la en 1994.

  Aquesta novel·la ens narra la vida de dos germans, orfes de pare des de molt petits i mes tard també de mare. En ella, veiem l’evolució dels nanos, des de la primera masturbació del protagonista, i de com van vivint el temps de postguerra i franquisme, aïllats en un mon a part creat per el seu avi i els seus oncles.

Comença situant-nos en una vesprada de l’any 1992, en la que els protagonistes són en una antiga casa on han passat la seva infància; es allí on el narrador protagonista comença a tenir records de la seva infantesa i la novel·la al passat, que ens porta a la primera comunió del narrador. A partir d’aquí el temps que transcorre es mes o menys lineal. No pateix alteracions importants sinó de dies. La novel·la ens situa al voltant dels anys 60.

     L’estructura d’aquesta novel·la es divideix en un plantejament, un nus i el seu desenllaç.

  El plantejament comença en el pròleg, on el narrador ens situa en un present dins la novel·la i a partir d’aquest present hi ha un evocament al passat que ens porta directament al primer capítol, on comencen els records d’infantesa del narrador. Des de el dia de la primera comunió del noi, que suposà també el seu primer intent de masturbació, fins a la mort de la seva mare.

En el moment que els dos germans marxen a viure amb els seus tiets i el seu avi, comença el nus. Quan, finalment aquests son expulsats de l’escola dels jesuïtes  es quan realment comencen a viure en un núvol creat per l’ambient familiar.

En el penúltim capítol, la mort de Tomàs ens anuncia el final, si no de la novel·la, sí del núvol on vivien els dos germans. Aquí comença, crec jo, el desenllaç de la història.

 La novel·la acaba donant una gran satisfacció a l’oncle Ramonet, oferint-li, en un sopar, l’oportunitat de gaudir d’una relació de parella, per primera vegada, sense haver d’amagar-se.

     El narrador de la història es el mateix Ferrant Torres, protagonista de la història. Es una història narrada en primera persona.

     L’espai on transcorre tota la novel·la, es un poble anomenat Benicorlí, a València. Tot els espais als que es refereix en la novel·la son descrits, per el protagonista, tot i que no en dona masses detalls del seu aspecte et situa força be.

 Utilitza la narració com a tècnica principal, tot i que també hi ha petits diàlegs. El lèxic és variat i ric, tot i que el llenguatge sol ser de carrer i col·loquial. La manera d’expressar i descriure les situacions son molt amenes i fan molt  lleugera la lectura.

Usa innumerables metàfores i comparacions subtils i encertades.

M’agrada’t el llibre per la manera en que escriu aquest autor, la senzillesa amb la que parla de els fets i els sentiments, els pensaments i les creences dels seus personatges, utilitzant un llenguatge molt senzill i fàcil d’entendre.